aqmorisny @aqmorisny@mastodon.social

Happy #Caturday

CULTURA > LLETRES El primer amor de Simone de Beauvoir Angle Editorial publica 'Les inseparables', una novel·la inèdita de Simone de Beauvoir on narra la seva amistat d'infantesa i joventut amb Élisabeth 'Zaza' Lacoin · En parlem amb la filla adoptiva i hereva i curadora de l'obra de Beauvoir, Sylvie Le Bon de Beauvoir A nou anys, la petita Sylvie va conèixer una nena nova a l’escola. Andrée era una mica més gran que ella, i tan intel·ligent, independent i espavilada que des del primer moment la va fascinar; l’amistat va ser instantània. De tan juntes que anaven sempre, a l’escola van començar a anomenar-les ‘les inseparables’, i aquest és el títol que va escollir Sylvie Le Bon de Beauvoir per a la novel·la curta que narra la història de l’amistat entre Simone de Beauvoir i Élisabeth Lacoin, anomenada Zaza, que va morir a vint-i-un anys. Simone de Beauvoir va escriure Les inseparables el 1954, quatre anys després d’haver publicat El segon sexe. Però la novel·la va romandre en un calaix fins que ara, trenta-quatre anys després de la mort de l’escriptora, Sylvie Le Bon de Beauvoir, filla adoptiva i hereva i curadora de la seva obra, ha decidit de publicar-la. En català ha estat publicada per Angle Editorial. “Aquesta novel·la va ser escrita en un moment en què Simone de Beauvoir dubtava entre dues expressions literàries: ficció i autobiografia. Volia explicar la seva història i es va trobar fent que Zaza parlés per ella. En aquesta forma, per tant, els seus escrits no la podien satisfer”, explica Sylvie Le Bon. Tanmateix, no va desfer-se del manuscrit, com havia fet amb altres novel·les inèdites. Ara, després d’haver estat treballant en la reedició de les memòries de Simone de Beauvoir, Sylvie Le Bon ha vist que era el moment de publicar aquesta novel·la, que tant Simone com Jean-Paul Sartre havien considerat “massa íntima” per a publicar en vida. La dedicatòria de Les inseparables és “A Zaza”, i de Beauvoir hi escriu: “Si tinc llàgrimes als ulls, avui al vespre, és perquè vostè és morta o bé perquè jo visc?… Li hauria de dedicar aquesta història, però sé que vostè no hi és, i és per un artifici literari que aquí li adreço la paraula. En definitiva, aquesta no és pas realment la seva història, sinó sols una història inspirada en nosaltres. Vostè no era Andrée i jo no sóc pas aquesta Sylvie que parla en nom meu.” Però malgrat els canvis de noms i cronològics, sí que és la seva història: Simone de Beauvoir és Sylvie Lepage, Élisabeth Lacoin és Andrée Gallard a la novel·la i en lloc d’estiuejar a Gagnepan ho fa a Béthary. El nexe en comú entre la realitat i la ficció, el terme “inseparables” per a referir-se a totes dues. Una novel·la en què no tan sols s’expliquen els sentiments de Simone de Beauvoir cap a la seva amiga Zaza sinó que també esdevé un testimoni de les bases del pensament de l’escriptora francesa: la lluita contra les opressions de gènere, contra el conformisme burgès i per la llibertat de pensament. Una amistat amorosa “En els llibres, la gent es fa declaracions d’amor o d’odi obertament, gosen dir tot el que els passa pel cap, per què no pot ser així a la vida real? Caminaria dies i nits sense menjar ni beure només per veure Andrée una hora o per estalviar-li un disgust, i ella no en té ni idea!”, diu Sylvie/Simone, plena d’aquest sentiment que té per la seva amiga, amb qui, malgrat tot, es tracta de vostè perquè l’educació que han rebut les encotilla i no els permet cap familiaritat. Des que es coneixen a deu anys al col·legi Adélaïde (Adeline Desir a la història real), sent aquest vincle que la lliga a Andrée/Zaza. Una nena tan intel·ligent com ella o més, audaç, independent; molt diferent de la resta d’alumnes i una persona amb qui pot tenir converses llarguíssimes. Quan torna a l’escola després del primer estiu separades, Sylvie no sap per què se sent tan desolada fins que, setmanes més tard, torna Andrée; l’havia trobada tant a faltar que escriu “viure sense ella no era viure”. “Va ser una amistat amorosa, va ser el primer amor de Simone de Beauvoir”, explica Le Bon de Beauvoir, que descriu les emocions de la petita Simone: “Certament, per a la nena de deu, de tretze anys, era un sentiment innominat, innominable: ‘deu mil sols’ donaven voltes dins el seu cor, era tot el que sabia. Aquesta vulnerabilitat de la joventut, aquesta ignorància del seu propi cor té alguna cosa d’emotiu.” Segueix >> https://www.vilaweb.cat/noticies/simone-de-beauvoir-les-inseparables/

#maradona
salut l'artiste !

Perrete llorica/perrete fuerte
A veces son "yo" en distintos momentos
Nos muestran distintas actitudes ante la vida y aunque pueda parecer que se ríe del primero suele presentar ambas como validas y que están haciendo lo mejor que pueden

Une tourterelle turque dans le jardin
(fait partie des espèces chassables !)
http://neoresistant.fr/nature/oiseaux/pigeons-tourterelles.html

Pinson des arbres, Le mâle http://neoresistant.fr/nature/oiseaux/chardonneretsetpinsons.html

Naqa is a ruined ancient city of the Kushitic Kingdom of Meroë in modern-day Sudan.

Naqa - Wikipedia https://en.wikipedia.org/wiki/Naqa

Ahora vas y lo cascas😂
el nuevo 6G lo mas

Endless and ongoing

Les petites bergeronnettes grises attendent leur repas
http://neoresistant.fr/nature/oiseaux/bergeronnettepipit.html