La frase feta «partir peres [amb algú]» té el significat de ’trencar una relació [amb algú]’ (l'equivalent castellà vol dir ’tractar [algú] amb familiaritat’!).

A la Xina no se solen regalar peres a amics o parelles, perquè ’pera’ (梨 lí) és homòfon de ’tallar, separar’ (剺 lí).

Avui és el Dia Internacional contra l'LGTBI-fòbia (fa 31 anys l'OMS va despatologitzar l'homosexualitat). A casa nostra i al món cada dia hi ha amenaces, atacs i assassinats.

No en volem ni a casa, ni al carrer, ni a centres educatius, ni a la feina, ni a les xarxes ni enlloc!

En germànic d'un bastó per a repenjar-s'hi en deien *krukjō (de *grewg- ’tòrcer’), que en anglès, per exemple, dona «crutch». El llatí tardà l'agafa com a «crucia/crucca/croc(c)ia».

Avui en diem «crossa» (i en italià «gruccia», occità «cròça» o letó «kruķis», també germanismes).

En grec un cordill o fil es diu «σπάρτον» (arrel *sper- ’tòrcer’ i, doncs, relacionat amb «espiral», de «σπεῖρα»), mot que passa al llatí com a «spartum», d'on ens ve el nom «espart».

D'un seu derivat (cf. occità «espardilha/espardelha/espartelha»), avui tenim «espardenya».

Fer un vermut a Txernòbil?

El topònim és rus («Чернобыль», calc de l'ucraïnès «Чорнобиль»), que vol dir ’donzell’, literalment ’herba negra’ (чорний + билля). El donzell és «Wermut» en alemany (< *wermōd ’humor defensiu’?), que pel francès «vermouth» ens arriba com a «vermut».

El corc en llatí es deia «curculiō»; d'una forma vulgar *curculiu hi ha el català «corcoll» (formes iberoromàniques com «gurgullo/gorgulho» o «gorgojo» venen de *gurguliu).

De mirar per a treure el corcoll (o qualsevol cosa) d'algun lloc (o d'algú) avui se'n diu «escorcollar».

El topònim portuguès «Grândola», símbol de la Revolució dels Clavells de 1974 gràcies a la cançó de Zeca Afonso (1929-1987), ve del llatí GLANDULA (pel mossàrab, cf. el manteniment de la -L-), diminutiu de GLĀNS (> patrimonial «gla/aglà» i cultisme «gland»).

Reguitzell, enfilall, patracol santjordiesc.

Tingueu bona diada.

RT @FocFollet@twitter.com

Unes dades per al dia de Sant Jordi. 🐉

La paraula ’drac’ té en la majoria de llengües europees un mateix origen, el grec «δράκων» (potser relacionat amb «δρακεῖν» ’mirar’ —cf. el mite i la llegenda de la mirada hipnòtica del drac—) i la seva versió llatina DRACŌ o DRACŌNE(M).

🐦🔗: twitter.com/FocFollet/status/1

És molt interessant de saber que «ederlezi» és una adaptació del turc «Hıd(ı)rellez», nom del festival que celebra la primavera que prové del compost dels noms dels profetes Khadir (Hıdır/Hızır) i Elies (İlyas).

Gràcies, Jordi, per aquests moments màgics. 🤩

Show thread

RT @jordedu@twitter.com

La setmana de l'ederlezi català. Els gitanos als Balcans celebren l'arribada de la primavera i del nou any per Sant Jordi, menjant xai i amagant desitjos embolicats de vermell dessota dels rosers.

Voldràs celebrar l'ederlezi amb mi?

🐦🔗: twitter.com/jordedu/status/138

Quin greu que se'ns n'hagi anat! Gràcies a ell i la Mila Segarra vaig descobrir el gust per la gramàtica històrica, plaer que ja no m'ha abandonat. Bon viatge, professor.

RT @UABFilcat@twitter.com

Vicent de Melchor, antic professor del Departament de Filologia Catalana, va morir el 19 de febrer de 2021.

El Departament li ha volgut fer un homenatge, modest per la circumstància de l’epidèmia i per respecte a la seva manera de fer.

filescat.uab.cat/filcat/vicent

🐦🔗: twitter.com/UABFilcat/status/1

«I anava pels carrers, bruts i tristos de dies, foscos i blaus a la nit, tota de negre i, al capdamunt, com una taca blanca, la cara que se'm feia menuda.»

’La plaça del Diamant’, XXXIII (1962).

Trenta-vuit anys sense Mercè Rodoreda.
Cent tretze anys amb Mercè Rodoreda.

«And the closer he gets
I can't help but hide,
so ashamed
of my body and voice.
There are boundaries
we pass in spite of the war,
but our own
we can't seem to cross.»

’He doesn't see me’ (2000), v. de Sarah Brightman d'’Elle ne me voit pas’ (1998) de J.J. Goldman i R. Romanelli.

El topònim «Kosovo» (i variants) ve del serbocroat «косово поље/kosovo polje» ’camp de merles’; «кoс/kos» ’merla’ és d'origen paleobalcànic i cognat del grec «κόσσυφος» (avui «κότσυφας/κοτσύφι»), llengua que té un calc (mig cognat mig homònim) a més de «Κόσοβο»: «Κοσσυφοπέδιο» 🤩

Del llatí TRĀNS ’dellà’ (< *terh₂- > through, durch, trwy, trí...), hi ha l'acat. tras (> detràs) [avui tra((n)s)-], fr. très, cast. tras o port. trás.
Per truncament reviu com a mot i genera termes (transfòbia, transmisogínia...).

Respecte, lluita, aprenentatge i llibertat.

En les llengües britòniques ’llop’ és «bleiz» (bretó), «bleydh» (còrnic) i «blaidd» (gaŀlès); en gàŀlic és *bledios (< *bledyos).

D'un derivat *bledino- tenim «ble».

[Per a la relació planta–llop/guineu, cf. herba blenera, gordolobo, cua de guilla, cynffon llwynog, αλεπουκιά…]

«E passe e spasse sott'a stu barcone,
ma tu si' guaglione...
Tu nun cunusce 'e ffemmene,
si' ancora accussì giovane!
Tu si' guaglione,
che t'ha miso 'n capa?
Va' a giucà 'o pallone!
Che vonno di' sti llacreme?
Vattè', nun fa' ridere!»

Sitges, ben tornat. 😊

Enhorabona, viquipedistes, moltes gràcies i per molts anys!

RT @Viquipedia@twitter.com

2️⃣0️⃣ anys va néixer la Viquipèdia en català! 🎂

Fou la segona del món en tenir articles —després de la versió en anglès— i durant dos mesos fou l’única viquipèdia de parla no-anglesa amb contingut.

Ja ens perdonareu, però avui parlarem de nosaltres! 🥳🧩

🐦🔗: twitter.com/Viquipedia/status/

Show older
Mastodon

Server run by the main developers of the project 🐘 It is not focused on any particular niche interest - everyone is welcome as long as you follow our code of conduct!